Al cor de l’Eixample barceloní, ha obert Trü, la proposta més nova i informal del xef Artur Martínez. Informal en aparença, sí, però amb un fons d’ofici, sensibilitat i precisió que el situen lluny de qualsevol simplicitat. És un espai íntim, elegant i acollidor, d’aquells que conviden a relaxar-se i deixar-se portar pel ritme pausat de la cuina ben feta.
La barra —impecable i sense secrets— és l’autèntic escenari. Des d’allà es pot veure treballar l’equip: Marc, Xavi, Artur, Pol i Mar, una coreografia precisa que transmet confiança immediata. La transparència és total: aquí no hi ha artifici. Trü no enganya.
Cuina catalana evolucionada, sense clixés
La proposta culinària és una celebració del receptari català, però lluny d’allò previsible. A Trü no hi ha mandonguilles amb tomàquet ni bacallà amb samfaina, però sí una lectura intel·ligent i contemporània de la nostra memòria gastronòmica, presentada en platets ideals per a compartir.
El consomé de farigola és un exemple perfecte: aromàtic, pur i reconfortant. Transporta a la cuina de foc baix de tota la vida, però amb una delicadesa que només s’aconsegueix amb un treball tècnic depurat.
La xatonada verda de kalettes i espigalls és un plat viu, vegetal, fresc, una reinterpretació sorprenent d’una tradició molt arrelada. L’ofegat de favetes i pèsols és un homenatge als primers verds de la temporada, tendre i subtil, d’una senzillesa aparent que només pot provenir del respecte absolut pel producte.
El bonítol marinat és un plat saborós que demostra que, més enllà d’estudiar el receptari, a Trü saben escoltar el producte. I la truita amb suc de cap i pota, lluny de ser el plat pesat que tots podem estar imaginant, resulta en un deliciós platet, del qual te’n podries demanar un parell més. Les broquetes de fricandó de llengua o de pilota, suculentes, saboroses i amb un gust a brasa memorable.
Plats forts que reclamen protagonisme (i pa)
La mirada contemporània no impedeix apostar per plats més contundents, que arriben amb un equilibri sorprenent entre intensitat i elegància.
El verat a la brasa en suquet és un dels imprescindibles: servit desespinat, obert en forma de papallona i llest per ser devorat sense contemplacions. Suculent, perfumat a brasa i banyat en un suquet fresc i deliciós.
Els lletons de vedella a la brasa són una festa: cruixents per fora, tendres per dins, amb aquell sabor intens a foc i un suc ple de col·lagen que torna a exigir pa, perquè deixar-lo al plat seria un pecat.
Els formatges: menys és més
Trü fa una aposta clara i valenta pel formatge local. Només dues referències, però quines dues: el Ferrer de Cal Músic i el Claustre del Miracle. Tots dos servits com si fossin un parmesà, trencats a trossos irregulars, plens de matisos, amb una maduració que es nota en la textura i en l’expressió aromàtica. Una lliçó de minimalisme encertat.
Postres que no són un tràmit, sinó un final de festa
Les postres demanen capítol propi. El xuixo de vainilla és difícil de compartir. De fet, no cal. De farcit abundant, dolçor mesurada i amb una massa que manté una lleugeresa sorprenent.
El gelat de coca de llardons és una troballa: agafa el clàssic dolç tradicional i el transforma en un mos refrescant, lleuger, ideal per tancar el sopar amb un somriure.
Una bodega per deixar-s’hi portar
La bodega és una meravella. Predominen els vins ancestrals, etiquetes poc comuns i fins i tot referències de producció pròpia que dialoguen perfectament amb la proposta gastronòmica. El millor consell és deixar-se guiar pel sumiller: no fallarà.
