Vaig arribar a Cinco Hermanos sense saber gran cosa del lloc però va resultar que ells, sense haver-me vist mai, sí que sabien com fer-me feliç. No van caldre grans floritures ni artificis. Van anar directes al gra, amb naturalitat i simpatia. Només arribar ens van fer seure a la barra i ens van servir una canya fresca i ben tirada acompanyada d’una gilda. Era divendres, estava cansadíssima de tota la setmana i aquella rebuda em va donar la vida. Em vaig relaxar al primer minut i ja vaig veure que en aquella casa, hi gaudiria molt.
Cinco Hermanos ho porten cinc germans i tot son nois. La història d’entrada ja connecta amb mi perquè tinc quatre fills (i també tot son nois) i sé que a les famílies grans hi ha una cosa que ens uneix molt a tots: el menjar. De seguida em van parlar de la seva mare, la Tere, que és l’ànima del lloc i que ha viscut una vida intensa perquè va perdre el marit de ben jove i quedar-se sola amb el negoci i els fills. Un cop duríssim que podia a ver suposat un punt i final i en canvi va ser un tret de sortida. Els cinc germans es van unir i es van implicar al màxim per tirar un davant un negoci que ben aviat complirà mig segle. El secret de l’èxit? El producte.
El restaurant es troba a Nou Barris i espero que això no us faci enrere perquè tan Cinco Hermanos com la Forquilla de Nou Barris encapçalen la meva llista de restaurants imprescindibles. És bonic descobrir aquests espais allunyats de modes i de postureig. La Barcelona on seus a la barra, on et coneixen, on de seguida tens conversa i on et fan sentir més amiga que clienta. L’espai ha estat recentment reformat i és lluminós i de colors càlids. A la carta hi trobareu plats tradicionals però estigueu ben atents quan us cantin els fora de carta perquè hi tenen el millor producte, triat amb tota la cura i cuinat al punt.
Nosaltres ens vam deixar portar per les recomanacions i vam triar dues ostres, dues gambes de Vilanova (feia segles que no em menjava una gamba tan gustosa) i unes escopinyes servides només amb oli d’oliva. Tot seguit vam compartir el tataki de tonyina Balfegó amb alvocat i un plat clàssic de la casa, el filet de vedella amb foie. Cuina de tota la vida i producte de primer nivell que no necessita ni explicacions. Impecable. Per acabar ens van portar un flam que ara estan molt de moda però que aquí serveixen com els de sempre: ben espès i que va posar el punt dolç necessari per acabar l’àpat.
Vaig marxar de Cinco Hermanos més feliç del que hi havia arribat i amb moltes ganes de compartir-vos aquesta descoberta. Tot estava boníssim i a més el tracte va ser molt proper, distès, amb bona conversa i sabeu què? em van fer sentir molt estimada. Un restaurant familiar on vaig notar que jo era una més de la família. No m’estranya que la seva clientela sigui fidel perquè sempre acabem tornant als llocs on hem estat feliços. Ja us dic ara que a Cinco Hermanos de ben segur que no trigaré en tornar.
