El murmuri de decepció en sortir de l’estadi… un murmuri similar al que s’escoltava quan el Barça de Guardiola acabava empatant en el temps de descompte i salvant-se del desastre. Una sensació agredolça. Tots sabem que a Barcelona la toquem molt bé, però els resultats a la Gala Michelin no han estat bons.
Potser teníem les expectatives massa altes, dins la bombolla gastronòmica en la qual vivim s’esperava una autèntica pluja d’estrelles, però no ha estat així. Crec que si els nois del Disfrutar no haguessin empatat en el temps de descompte, s’haurien escoltat alguns xiulets enmig de la Gala Michelin, i no parlo metafòricament.
Els resultats són aquests: de les 31 noves estrelles Michelin, només n’hi ha 2 de Barcelona i pitjor ens ha anat amb les estrelles verdes, que no n’hem rebut cap. Això sí els xefs del Disfrutar aconsegueixen la tercera estrella i tothom coincideix que era tan merescuda com esperada.
D’una banda, m’ha agradat que els que compartíem opinions en sortir de la gala tinguéssim aquests sentiments tan partidistes, la qual cosa demostra que la gastronomia s’ha convertit en un element identitari, del qual estem molt orgullosos i que defensem a capa i espasa. S’escoltaven opinions de tota mena, algunes més crítiques que altres, però la majoria transmetien certa decepció i incredulitat amb els resultats. Què ens hagués agradat? Que a part de les 3 estrelles pel Disfrutar, algun restaurant d’una estrella que fes el salt a les dues, que 4 o 5 restaurants obtinguessin la seva primera, i com a mínim un parell d’estrelles verdes per a Barcelona, ciutat que considero que està molt conscienciada amb la sostenibilitat i el producte de proximitat i acull a xefs que en fan bandera en el seu discurs.
Personalment, crec que Michelin treballa amb molt rigor, sobretot després de llegir l’article publicat al diari ARA per Rosa Rodón, on entrevistava a un inspector de la guia Michelin. El que em porta a pensar que l’organització és la més justa possible, però al mateix temps que jutjar és molt difícil. Si s’equivoquen els àrbitres del VAR, com no han de cometre errors o diferències de criteri en una cosa amb tantes variables com és la restauració. Potser aleshores el problema és nostre que donem massa rellevància al seu criteri, però Michelin te un impacte real, tot just en acabar la gala he parlat amb SUTO, un dels nous restaurants de Barcelona guardonats amb una estrella, i m’ensenyava que tenia 60 correus de reserves rebuts durant l’última hora.
La gala ha dictat sentència, esperàvem millors resultats, però decideixo quedar-me amb el vaticini que ha fet la Tana Collados de TV3 abans de la gala amb el tweet “No quedarem prou contents i hi ha vida més enllà de la Guia“. Per tant, si voleu menjar bé seguiu les recomanacions de la Guia Michelin, però també les de la gent que menja cada dia als restaurants de la nostra ciutat, als que coneixen als xefs, als cambrers, als proveïdors, i les seves històries i peculiaritats, a tots els que formen el teixit gastronòmic de la ciutat que és molt ric i està ple de matisos.
I als restauradors que estàveu a les quinieles i heu sortit decebuts de la gala, dir-vos que toca continuar treballant, tal com farà l’Oriol Castro del Disfrutar que a les 8 del matí ja serà al peu dels fogons. Que acaben de guanyar el màxim guardó possible, ho estaven celebrant pero no s’agafen pas festa.
Barcelona està en el seu millor moment gastronòmicament parlat, és com el Barça de Messi, la ciutat amb més restaurants amb estrella Michelin, i la que més en té de 3 estrelles. Avui hem empatat, però l’important és jugar bé i els resultats acabaran arribant.
Us deixem la llista dels premiats d’ahir a Catalunya:
Disfrutar, a Barcelona: tres estrelles
Quirat, a Barcelona: una estrella
Suto Barcelona: una estrella
Empòrium, a Castelló d’Empúries: estrella verda
L’Algadir del Delta, a Amposta: estrella verda
Van rebre mencions especials per la seva feina a la sala:
Pitu Roca del celler de Can Roca
Joan Carles Ibáñez del restaurant Lasarte
I per la seva joventut:
Martina Puigverd del restaurant Les Cols
