Ca la Nuri té una manera molt concreta d’entendre la tradició. Quan arriben els calçots, no es limita a posar-los a la brasa: els situa davant del mar. La campanya Calçots vora el mar parteix d’aquesta idea senzilla i poderosa. Traslladar una tradició d’interior a la platja de la Barceloneta i demostrar que el ritual pot canviar d’escenari sense perdre sentit. Aquest any, el gest ha anat un pas més enllà amb un sopar a quatre mans amb Ada Parellada. Una trobada puntual, però pensada amb voluntat de permanència. No com un exercici d’estil, sinó com un espai de treball compartit on la tradició catalana es revisa mentre avança.
El calçot com a fil conductor
El menú degustació de set plats, ideat conjuntament entre l’equip de Ca la Nuri (amb Nacho Herranz al capdavant) i la xef de Semproniana, va situar el calçot al centre sense convertir-lo en caricatura. “És molt versàtil i molt saborós. Hem gaudit molt elaborant el menú. Quan treballes amb gent que hi toca, és molt fàcil”, va dir la xef, que va destacar el coll de xai. I va afegir, en to de broma: “Podríem dir que en Nacho i jo som un mar i muntanya”.
D’aquesta complicitat creativa entre els dos equips en va sortir un calçot desplegat en textures, farcits, arrossos i fins i tot en clau dolça. Un ingredient que, més que repetir-se, s’anava transformant.
Una progressió sense soroll
Des de les croquetes de calçots amb romesco fins a la coca de calçots amb brandada de bacallà, pera a la flama i vinagreta de romesco, el menú marcava el to: territori, memòria i tècnica sense estridències.
El coll de xai farcit de calçots i menta, amb demi-glace de xai amb taronja, escarola i romesco, aportava profunditat i un punt aromàtic que desplaçava el protagonisme a la cuina més tradicional. El calamar farcit de botifarra del perol i calçots, amb trinxat de calçots i demi-glace de peix al vi ranci, demostrava que el diàleg mar i muntanya continua sent un llenguatge viu quan es treballa amb precisió i intuïció.
Arròs i memòria
L’arròs de calçots amb costella de porc desossada i allioli de romesco (un dels plats que millor expliquen la casa) funcionava com a síntesi. Confortable, directe, sense necessitat d’ornament. Un plat que no busca reinterpretar la tradició, sinó habitar-la des d’avui.
El tancament dolç, amb mató amb melmelada de calçots i nous garrapinyades i els carquinyolis amb moscatell, mantenia l’equilibri entre respecte i lleugeresa. Una manera de recordar que la tradició també pot ser amable.
Del sopar a la carta
Lluny de quedar-se en una vetllada efímera, alguns plats del sopar han trobat continuïtat fora de carta. Les croquetes de calçots amb romesco s’incorporen com a gest de permanència, mentre que altres propostes (com el pop a la planxa amb calçots, el Fish & Chips de rap amb allioli o l’arròs de calçots amb brandada de bacallà i sobrassada i de presa ibèrica) s’aniran alternant cada dues setmanes fins al 15 de març dins la campanya.
Aquest moviment natural entre l’excepcional i el quotidià defineix l’esperit del projecte. No es tracta de convertir el calçot en un objecte de culte, sinó d’entendre’l com un ingredient viu, capaç d’adaptar-se al ritme del mar, de la temporada i de la cuina que l’acull.
Vora el mar, sense nostàlgia
Amb aquesta proposta, Família Nuri reafirma una manera d’estar a la cuina catalana que no necessita vitrines. Els calçots arriben a la platja sense disfressa, amb el romesco encara com a llengua comuna, però amb prou llibertat per explorar altres camins.
Potser això és el més contemporani de tot plegat: entendre que la tradició no és un lloc on tornar, sinó un punt des d’on mirar endavant, amb els peus a la sorra i l’olor de brasa barrejant-se amb la sal.
