LA VIVENDA DE L’ARQUITECTE ENRIC SAGNIER ESDEVÉ EN UN HOTEL QUE RET HOMENATGE AL SEU LLEGAT.
Casa Sagnier és el nou hotel de la família Pérez-Sala a Barcelona. El projecte se suma a l’allotjament Primero Primera, que va obrir les seves portes al 2011 en la mateixa ciutat.
Casa Sagnier se situa a la Rambla de Catalunya 104, a l’edifici que va ser habitatge familiar i estudi del reconegut arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, i ret homenatge a la seva vida i a l’extens llegat que va deixar a la ciutat de Barcelona.
Es tracta d’un cèntric hotel boutique urbà categoria 5* que compta amb 51 habitacions i suites, i que ofereix també un restaurant anomenat Cafè de l’Arquitecte.
Avui s’ha presentat a Barcelona el nou hotel Casa Sagnier. La família Pérez-Sala suma aquest nou allotjament a l’anterior hotel que va obrir en 2011, el Primero Primera. Totes dues propostes parteixen de premisses comunes: oferir un hotel casolà en un espai singular, en el qual l’ambient local es barreja amb el turisme i que respecta la història de l’edifici, en aquest cas, la història de la persona que el va projectar i el va habitar per primera vegada, l’arquitecte Enric Sagnier. Per a parlar de la figura de Sagnier la presentació ha comptat amb el periodista Lluís Permanyer, qui ha destacat la seva prolífica obra a la ciutat de Barcelona, el seu estil eclèctic i la importància de la seva època a nivell arquitectònic.
LA HISTÒRIA
L’emprenta de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia és present a tota la ciutat de Barcelona. Edificis tan emblemàtics com el temple del Tibidabo, el Palau de Justícia, la Nova Duana, o les cases Pascual i Pons, per citar alguns que encara segueixen en peu, se sumen a una extensa obra de més de 380 obres.
Per això, es considera que Enric Sagnier és l’arquitecte amb major nombre de construccions a Barcelona i un dels més importants de l’època modernista, al costat de Gaudí, Puig i Cadafalch, i Domènech i Montaner. Aquest llegat va ser reconegut per l’Ajuntament de Barcelona creant oficialment la Ruta Sagnier l’any 2009.
L’Hotel Casa Sagnier ocupa l’edifici que l’arquitecte va construir com a habitatge familiar i estudi d’arquitectura a Barcelona. L’edifici, anomenat originalment “Casa Dolors Vidal de Sagnier”, en honor a la seva esposa, va ser construït en 1892. Sense la pressió d’un client extern, Sagnier va donar curs a la seva creativitat en el disseny de la seva pròpia casa, combinant elements d’estil gòtic amb diferents escultures ornamentals, entre les quals destaquen els medallons de la rematada, atribuïbles a Francesc Pastor, i la imatge de la Immaculada Concepció a la cantonada amb el passatge del mateix nom, obra de Josep
Llimona.
Una tribuna amb grans finestrals domina els dos pisos superiors, una cosa no gaire usual en l’època, ja que habitualment la tribuna se situava a la planta principal, tant per a destacar l’edifici com per a actuar com una “pantalla” cap a la vida del carrer. L’any 1906 se li va afegir la tribuna de la planta principal.
Després de molts anys d’ús com a conjunt d’habitatges, l’edifici es va convertir en hotel l’any 2008 i s’ha restaurat en 2021 per a recuperar el seu caràcter original.
L’HOTEL CASA SAGNIER
L’hotel Casa Sagnier compta amb 51 habitacions, de les quals 6 són suites, distribuïdes en un edifici de 7 plantes que s’orienta cap a la Rambla de Catalunya i que connecta a través de grans finestrals amb el Passatge de la Concepció, un petit carrer amb encant que s’ha convertit en un enclavament gastronòmic de Barcelona.
En accedir a la porta d’entrada, l’espai s’obre cap a tots dos costats, deixant la recepció en el centre. A l’esquerra es troba la zona bar del restaurant Cafè de l’Arquitecte que compta amb una àmplia barra i que ofereix vistes cap al passatge. A la dreta queda la zona saló del restaurant, una acollidora sala d’estar amb xemeneia, biblioteca i taules que ofereix un clima casolà. La tipologia de la façana ha permès crear una galeria frontal que actua com un aparador bolcat cap a la rambla i permet veure l’ambient de carrer. La recepció es troba resguardada en l’espai central de l’entrada, en una zona més privada dedicada als hostes i que dona accés a les habitacions.
Les obres i l’interiorisme són a càrrec de Federico Turull de TurullSørensen arquitectes, qui ha dotat a l’hotel d’un estil casolà. A més l’estudi Elefante, amb Eva Balart i Juan Carballido, ha portat a terme l’estilisme i ha creat les instal·lacions artístiques que evoquen a Sagnier, com l’espectacular retrat de l’arquitecte realitzat amb segells que presideix la xemeneia, o el mural amb fotos antigues que decora el bar. El projecte ha comptat a més amb l’assessorament de les interioristes Núria Pérez-Sala i Estrella Salietti.
La reforma respecta l’edificació original i se centra en un conjunt d’intervencions subtils que generen una calidesa sòbria. La idea no ha estat reproduir de manera fidel la casa de Sagnier, sinó crear un espai intemporal amb detalls que reflecteixen l’estil modernista. S’ha treballat de manera similar a la d’aquella època, en la que professionals de diferents disciplines aportaven ofici i creativitat als projectes. En la reforma s’hi fan referències al treball artesanal, tan important en aquell període. A la planta baixa, la decoració s’inspira també en el modernisme amb murals de Laura Torroba, tèxtils, il·lustracions, objectes, mapes i materials que evoquen el taller d’un arquitecte. A més, la família Sagnier ha cedit el seu arxiu de fotos familiars de l’època.
El conjunt s’ha treballat com una composició oberta, a la qual es poden incorporar objectes amb el temps, igual que passa en un habitatge privat. L’interiorisme mostra ara l’acumulació de la història personal d’una casa, dins d’un ambient contemporani, en el qual hi ha un cert toc extravagant en les mescles, amb elements dissonants que acaben harmonitzant i que fan que el visitant es pregunti si el que està veient pertany a la casa original o s’ha incorporat recentment.
Les habitacions s’han reformat en tons blancs i negres, amb sòls de fusta i catifes, reservant la clàssica moqueta per als passadissos. El conjunt s’ha treballat amb materials nobles i naturals, reciclables, teixits naturals i acústics, així com peces de marbre originals que s’han conservat tot i les cicatrius. Pel que fa a la il·luminació, s’ha treballat un concepte escènic que compartimenta els espais, esdevenint un element més del mobiliari. El disseny gràfic del projecte s’ha encarregat a Pablo Juncadella de l’estudi Mucho.
Casa Sagnier segueix el mateix model del Primero Primera, la casa familiar dels Pérez-Sala que es va convertir en hotel en 2011. El concepte és el d’un hotel boutique amb personalitat i situat en un edifici amb història, que ofereix un tracte proper i casolà, obert a visitants i a residents, i que satisfà totes les exigències d’un establiment de categoria 5*.
CAFÈ DE L’ARQUITECTE
A la planta baixa de l’Hotel Casa Sagnier es troba el restaurant Cafè de l’Arquitecte, que compta amb una carta de sabors mediterranis. El Cafè de l’Arquitecte ofereix al llarg del dia servei de restaurant, cafeteria, bar i cocteleria en un ambient metropolità. Aquest espai rendeix tribut a Enric Sagnier a través d’un interiorisme caracteritzat per la reinterpretació contemporània de les obres de l’arquitecte barceloní. Així, en el restaurant, d’estil sobri i delicat, es troben fotografies de l’arquitecte i elements artesans propis d’un taller d’arquitectura de l’època.
Horaris: Restaurant obert tots els dies de 8.00h a 00.00h
QUI VA SER ENRIC SAGNIER
Enric Sagnier és l’arquitecte amb major nombre de construccions a Barcelona, amb un total de 380 obres
catalogades, i un dels més importants de l’època modernista, juntament amb altres grans noms com
Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner.
Va néixer a Barcelona en 1858. Va tenir una sòlida formació artística i es va llicenciar en arquitectura en Des de jove va rebre nombrosos encàrrecs de la societat civil, de l’administració i de l’Església. La seva obra és abundant i variada. En 1887 es va casar amb Dolors Vidal i Torrents, amb la qual va tenir cinc fills.
Al llarg de la seva vida va rebre nombroses distincions, com la medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona,
atorgada en 1921 després d’obtenir per tercera vegada el premi en el concurs anual al millor edifici aixecat a la ciutat. Enric Sagnier va morir a Barcelona l’any 1931.
Durant els inicis de la seva carrera, a la fi del s. XIX, Enric Sagnier es va dedicar principalment als edificis
d’habitatges. En la seva època de maduresa, la seva obra més important va ser la seu central de la Caixa
de Pensions de Barcelona. En l’àmbit religiós, Sagnier va rebre diversos encàrrecs dels Salesians, que van
culminar amb la seva obra més representativa, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, al Tibidabo, projecte
que va acabar el seu fill en 1961. En l’àmbit institucional, Sagnier també va projectar nombrosos edificis
oficials a Barcelona com el Palau de Justícia i l’edifici de la Duana del Port. L’estil d’Enric Sagnier es podria
definir com a eclèctic i caracteritzat per la seva personal interpretació del Modernisme de l’època.
